Eines de verificació per a infoxicats

Ja és habitual. Rebem milers d’inputs informatius diaris a través de les xarxes, en compartim centenars i ens els empassem sense qüestionar si són certs o falsos. Qui els genera? Hi ha algun interès a darrere? Perquè els compartim sense pensar-ho dues vegades? Amb un cop de click en fem difusió per les xarxes sense valorar-ne la transcendència: si el contingut és fals estem alimentant un mar d’infoxicació digital. Com podem sortir-ne? Aprenguem a nedar per les xarxes i verifiquem abans de compartir!

Lori Lewis i Officially Chadd van publicar una infografia que resumia el trànsit digital que es produïa en 60 segons d’aquest 2018. Les dades ens evidencien que estem sotmesos a uns volums informatius enormes i això genera situacions de saturació i sobrecàrrega informativa. En aquest context és més important que mai saber-nos moure per un espai virtual ple d’informació i destriar-ne la certa de la falsa.

No ens deixem enganyar tan fàcilment!

Però no només és important aprendre a nedar sinó que considero imprescindible responsabilitzar-nos de la informació que fem circular ja que si bé no controlem aquella que rebem, sí que podem controlar la que compartim. És a les nostres mans decidir formar part d’espirals que alimenten els continguts falsos i com a ciutadans crítics podem qüestionar la informació que rebem abans de compartir-la.

Avui us vull parlar de dues eines de verificació que ens poden ajudar a identificar tuits falsos i imatges falses o descontextualitzades. Útil, no? Doncs a part d’útil també és fàcil! 

Verificació a Twitter

Sovint ens trobem davant d’usuaris a Twitter que comparteixen imatges que recreen un tuit fals. Aquests solen contenir un discurs molt polèmic i simulen exactament el format d’un tuit emès des d’un perfil concret. Hi ha nombroses eines digitals gratuïtes que permeten elaborar tuits falsos i descarregar-los en forma d’imatge de manera que un cop rebem una captura que conté un tuit controvertit és interessant parar-nos a pensar si aquest podria ser, o no, fals.

Us adjunto un exemple d’un tuit fake que corria per les xarxes a principis de l’any 2018 on apareixia un perfil fals del M.H. Sr.  Roger Torrent fent unes declaracions molt polèmiques. Ell mateix va denunciar aquesta pràctica al seu compte de Twitter i ho va posar en mans de la Justícia però la imatge falsa es va fer viral i va generar una reacció irada a les xarxes contra Torrent, que mai havia emès aquell tuit.

Tuit fals
Tuit de denúncia

En casos així, com podem esbrinar si el tuit és real o no?

L’eina més útil és la Cerca Avançada de Twitter, que permet elaborar cerques acotades per perfil, per paraules clau, per dates concretes, per hashtags, etc. Ofereix nombroses possibilitats de cerca i  per tant, té unes prestacions àmplies que van més enllà de la verificació. Seguidament us deixo el link de l’eina: 

https://twitter.com/search-advanced?lang=ca

Verificació d’imatges a Google 

La descontextualització i el falsejament d’imatges és una altra pràctica molt comuna i estesa a les xarxes. Rebem moltes imatges al dia, decidim compartir-les sense preguntar-nos si la imatge està trucada o si realment correspon a l’esdeveniment que volem il·lustrar i si el contingut és fals estem alimentant un espiral de desinformació.

Les falsificacions de les imatges estan tan elaborades que hi ha hagut mitjans de comunicació que han caigut en la trampa i, en alguna ocasió, han difós una imatge falsa per il·lustrar el seu contingut informatiu. Un dels exemples més propers és quan El País va difondre una imatge falsa d’Hugo Chávez intubat al llit per contextualitzar la malaltia del que aleshores era el President de Venezuela. Aquesta mala pràctica va tenir una transcendència polèmica que va desenvocar amb la disculpa del mitjà de comunicació i en un debat sobre la verificació digital en l’àmbit periodístic.

Un segon exemple d’una imatge trucada és la de l’accident de Malaysian Airlines que es va fer viral. Aquesta foto, que va aparèixer en diversos mitjans de comunicació i també va córrer per Twitter, és falsa i correspon a una imatge dela sèrie televisiva LOST.

Com podem verificar l’origen d’una imatge?

Google ens posa a la nostra disposició un servei gratuït de cerca inversa per imatges:

https://images.google.com/

Aquesta és una eina molt intuïtiva que ens permet fer un rastreig d’una imatge i ens proporciona imatges similars a la que busquem. Consulteu el tutorial que ens presenta Google News Initative sobre la cerca d’imatge inversa:

En el cas que ens ocupa, veiem que un cop introduïda la imatge falsa de l’accident, la cerca inversa ens retorna una recopilació d’imatges entre les quals hi ha la de LOST:

Font: Captura de la cerca inversa a Google Images

Tenint en compte que l’accident d’avió es va produir el juliol de 2014, només entrant en una de les fotos originals de LOST ja veiem que la publicació és anterior a aquesta data i per tant tenim clar que es tracta d’un fake.

Dedicar uns minuts a verificar si el contingut que estem compartint és fals o no ens converteix en persones que fan un ús constructiu de les xarxes socials. Potenciem aquestes eines!

Què en penseu? Creieu que són eines útils? 

Fins aviat i gràcies per haver dedicat uns minuts del vostre temps a llegir aquest post!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s