Cinc característiques que defineixen un periodista

El cas de Ben Bradlee: the Newspaperman.

En contraposició al periodisme de les fake-news, trobem nombrosos exemples en la nostra història on un equip de periodistes amb olfacte ha sabut detectar bones històries periodístiques i ha dedicat els seus esforços a aprofundir i descobrir-ne l’entramat, contribuint així a la seva missió de servei públic. Estem parlant de casos com: els Papers de Panamà, Lista Falciani, Ciutat Morta o l’Escàndol del Watergate (entre molts d’altres) on el periodisme d’investigació ha jugat un paper determinant a l’hora d’arribar fins al fons de la qüestió i ha desmantellat autèntiques trames de corrupció. Aquestes investigacions dignifiquen i doten de significat l’exercici de la professió periodística.

En aquest post ens volem centrar concretament en la figura de Ben Bradlee, el periodista del Washington Post que, juntament amb el seu equip, va destapar el l’Escàndol de Watergate l’any 1972. Ho fem aprofitant que la pel·lícula The Post (protagonitzada per Meryl Streep i Tom Hanks i que relata aquesta història) quedava nominada i guanyava diversos guardons de cinema ara fa aproximadament un any. A l’estrena de The Post –desembre 2017 a NYC- s’hi va sumar l’estrena del documental The Newspaperman: the life and times of Ben Bradlee  – estrenada a finals de novembre de 2019 a Washington-.

A part de la seva capacitat innata per detectar bones històries, apuntar-hi la banya i arribar fins al final, Bradlee va ser capaç de desenvolupar la professió periodística des d’una perspectiva que avui en dia es recull en els textos del Codi Deontològic del Periodisme.

Des d’infoxiCat hem volgut destacar cinc característiques que configuraven l’ètica periodística de Bradlee i que queden paleses al documental “The Newspaperman” que relata la seva biografia.

Cinc característiques que compleix un periodista

  • 1. Estudi de casos de rellevància pública

Tal i com es descriu en el Codi Deontològic, el periodisme té a les seves mans la garantia del Dret a la Informació de la ciutadania i , com a tal, cal que entengui l’exercici de la seva professió com a missió de servei públic.

En aquest sentit, Bradlee va ser capaç de destapar una gran trama de corrupció política del Partit Republicà. Va identificar un tema d’interès públic: que afectava al conjunt de la ciutadania.

  • 2. Investigació de temes incòmodes i silenciats

En tractar-se precisament d’un conflicte de corrupció política, hi havia molts sectors de poder que no estaven interessats en què la informació sortís a la llum. El periodista no va sucumbir a les pressions que va rebre per part de l’equip de Nixon i va aconseguir destapar la trama. Com a ciutadans i ciutadanes estem en el nostre dret d’exigir un exercici del periodisme independent del poder polític i econòmic.

  • 3. El seu treball genera un impacte social

Certament, Bradlee va aconseguir crear sinergies de transformació social gràcies a la seva investigació. L’Escàndol de Watergate va acabar, entre d’altres qüestions, amb la dimissió de Nixon L’ANY 1974..

  • 4. Treball des del rigor i honestedat

Mi experiencia es que la gente miente, que un montón de gente miente en Washington, no sienten ningún respeto por la verdad. Reporteros y editores están en el negocio para decir la verdad,  no están en el negocio de darle a la gente paso libre. Esto es lo que hace a un periodista bueno: cuanto le interesa la verdad

Ben Bradlee a The Newspaperman.

Així inicia el documental que hem esmentat, parafrasejant les paraules de Ben Bradlee sobre el seu concepte de periodisme: un periodisme proper a la realitat objectiva, honest i rigorós.

  • 5. Deure de rectificació

El mateix Washington Post es va veure involucrat, anys després, en un cas de difusió d’una història falsa (El món de Jimmy, 1980) per part de Janet Cooke. La periodista va ser guardonada amb el Premi Pullitzer de reportatges periodístics i que va haver de retornar posteriorment quan es va destapar que aquesta història havia estat creada per ella mateixa. Ben Bradlee, no va dubtar en assumir la seva part de responsabilitat en aquest afer i, exercir així, el deure de rectificació. La seva actuació va acabar salvant la seva reputació i la del Washington Post. 

Moltes gràcies per haver dedicat una estona a llegir el nostre article i esperem que hagi sigut interessant! Us animem a apostar per projectes periodístics que compleixin aquests requisits i oblidar el periodisme del clickbait i de les fake-news!

Salut! 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s