Periodisme ciutadà: breu reflexió sobre el concepte

Viktória Mirvajová exposa en el seu article “The Golden Age of Citizen Journalism” que l’aparició i expansió del periodisme ciutadà s’ha de situar en un context de consolidació d’internet. L’autora situa l’origen de la pràctica, tal i com l’entenem actualment, als inicis del 1980 però no és fins a l’any 2000 que neix el terme periodisme ciutadà i ho fa, segons ella, com a crítica al periodisme tradicional que es troba sotmès a les influències de poder de les institucions i del sistema econòmic.

Tal i com indica, el periodisme ciutadà disposa, actualment, de les millors condicions per a créixer i conquerir terreny en matèria de creació de contingut i aquesta situació és la que ella defineix com a “Edat daurada del periodisme ciutadà”.

Almost every membre of modern society owns a càmera, a vídeo càmera or a Mobile phone and the most important thing – internet access. People use the internet dialy, participate in social networks as membres; and so the amateur (or citizen) jounalism is a part of corrent media content. (Mirvajová)

Imatge: Pexels

Tothom que disposa d’un smartphone pot esdevenir creador i emissor de continguts i, això provoca, al mateix temps, un canvi en les pautes de consum d’informació de la ciutadania. La població tendeix a informar-se a través de les xarxes socials més que mitjançant els grans mitjans de comunicació tradicionals, que fins aleshores disposaven del monopoli comunicatiu.

Aquest context ha aportat, d’una banda, una democratització en la producció d’informació i comunicació en què no fa falta formar part d’un gran mitjà de comunicació per a publicar continguts propis i influir en l’opinió de la ciutadania. Periodistes tradicionals, periodistes ciutadans, acadèmics, ciutadans i perfils anònims, comparteixen un mateix espai de difusió i consum de continguts en què tothom pot publicar en igualtat de condicions.

Desacords sobre el concepte

El concepte de “periodisme ciutadà” ha estat qüestionat per diversos autors. És correcte, o no, parlar de periodisme ciutadà? Si partim de la idea que l’exercici del periodisme ha de ser professional, seguint un codi deontològic i conduit per un professional que disposa de les habilitats adquirides i adequades per a exercir, aleshores perquè posem al paraula “periodisme” davant d’una pràctica que no segueix necessàriament aquests estàndards professionals?

Aquestes són algunes de les qüestions que es plantegen els experts a l’hora d’abordar el fenomen del periodisme ciutadà. Aquest fet provoca que no hi hagi unanimitat a l’hora d’establir un únic concepte que permeti definir aquesta pràctica i sovint, es parla de periodisme participatiu, civic journalism, networked, open source, grassroots o periodisme amateur.

En qualsevol cas, es tracta d’una pràctica que Mirajová, citant a Curtis, defineix detalladament:

The gathernig, writing, editing, production and distribution of news and information by people not trained as professional journalists. Citizen journalists are non-professionals who collect, disseminate and analyse news on blogs, wikis and sharing websites using tablets, laptops, cell phones, digital cameras and other mobile and wireless tecnologies. (Curtis)

Bibliografia recomanada:

  • Mirvajová, V. (2014) “The Golden Age of Citizen Journalism” a Annales UMCS, Politologia: University of Ss. Cyril and Methodius in Trnava, Slovakia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s